AIGUA : BARCELONA
Un dels privilegis de la universitat, és
que permet la relació entre professors i professionals a nivell internacional.
Aquesta qualitat d’universälis,
pròpia de la universitat, és una font important de
coneixement i fa possible establir ponts entre universitats d’arreu del món.
La Facultat de Belles Arts de la
Universitat de Barcelona i la Universitat de Porto han pogut desenvolupar un
projecte editorial i expositiu entorn del tema de l'aigua gràcies a l'interès i
la decisió
del professor António Quadros Ferreira, de Porto, a qui d'entrada he d'agrair
molt sincerament la seva iniciativa investigadora, la professionalitat, la
generositat personal i el rigor, els resultats dels quals, al capdavall,
reverteixen en l’intercanvi i enriquiment mutus.
«Água: Porto/Aigua: Barcelona» és, doncs,
un projecte experimental de creació artística que s'emmarca dins d’aquestes
línies de cooperació interuniversitària. La temàtica de la publicació que
presentem, i la de la pròxima exposició, coincideixen amb l’Any Internacional
de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua, temàtica del Dia Mundial de l’Aigua
d'enguany. Aquest projecte de recerca agermana
alhora dues universitats de dues ciutats: Porto i Barcelona, situades en dues
ribes -oposades, és cert-, que miren a ponent i a orient respectivament, però
que estan unides estretament i en contacte directe amb l’aigua del mar.
No cal remetre’s a la història per constar
que aquestes dues ciutats s’han caracteritzat per ser
importants nuclis de propagació d’iniciatives
i de grans expedicions viatgeres comercials i culturals, gràcies a les
quals s’han expandit a través del mar. Probablement els nostres pobles han
sentit la necessitat de recórrer o buscar horitzons i espais nous per alliberar
un esperit nòmada, inquiet i creatiu, qui sap si induïts precisament pel gran
espai obert del mar que està sempre present davant dels nostres ulls.
L’aigua del mar, la infinitud de l’horitzó,
ha propiciat sens dubte aquest instint d’aventura, i sempre ha estat present el
viatge cap enfora que ens ha de portar, tard o d’hora, a viatjar cap endins,
per retrobar-nos al final de la travessia amb nosaltres mateixos. Aquest viatge
vers el jo -tan necessari en tots els àmbits, però especialment en el de la
creativitat artística-, és on es troba l’eternitat dels mons, passat i futur.
També, la navigatio vitae o viatge
vital probablement està tan arrelat en els nostres cors per la presència
constant d’embarcacions als nostres ports.
Com
a coordinador de «Aigua: Barcelona», em plau molt presentar els col·legues que
m’acompanyen en aquest viatge per l’aigua. Les trames gravades de na Rosa Vives
ens apropen a la noció d’aigua, en la vessant més poètica, interconnectada amb
la paraula mitjançant unes selectes evocacions poètiques de destacats autors
catalans, i amb la multiplicitat de sentits, connotacions i denotacions, del
mot aigua. En Pep Mata ens transporta als silenciosos llacs tranquils d’alta muntanya
dels Pirineus catalans, amb una clara evocació dels ulls de la terra que
esguarden el trànsit del cel i en recullen la primera aigua, és a dir la més
pura i cristal·lina, encara no contaminada. Finalment, les imatges l’Atilio
Doreste ens evoquen l’atracció de la profunditat de l’aigua marina i ens
remeten al símbol femení, amb una clara evocació de la maternitat o la
virginitat flotants.
Les
quatre aportacions de la nostra universitat, conjuntament amb les altres quatre
de la Universitat de Porto, donen com a resultat una visió de l'aigua plural i
heterogènia, amb una diversitat de recursos tècnics, de llenguatges estètics i
de sensibilitats, fluides com la mateixa aigua.
Confio i desitjo que en el
futur, projectes semblants ens serveixin, com en aquest cas de l’aigua, per
cercar vies d’exploració de nous horitzons i noves realitats investigadores i
artístiques, a banda de consolidar la interconnexió cultural i de coneixements
interuniversitaris entre nosaltres.
Domènec Corbella i Llobet
Coordinador
Dept. de Pintura de
la Facultat de Belles Arts
Universitat de Barcelona